Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
isoglossa
Lingüística i sociolingüística
Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat (fonètic, morfològic, lexical, etc.) i que separa dues àrees dialectals.
Així, la pronunciació ú, en lloc de ó, de l’antiga o tancada llatinovulgar cançú, cançó i l’anteposició del pronom a l’infinitiu o gerundi se pentinant , pentinant-se són dues isoglosses que separen el rossellonès de la resta del català oriental feix d’isoglosses
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans…
Anomalia de la situació de l’úter
Patologia humana
Les anomalies de la situació de l’úter constitueixen una sèrie de circumstàncies en què la situació de l’òrgan, o d’una part d’ell, no correspon al que es considera normal, de manera que es poden produir alteracions de la fertilitat o símptomes molestos De fet, la situació de l’úter és molt variable i no es pot definir clarament quina és la normal En general, l’úter és al mig de la pelvis menor, la part més baixa i estreta de la pelvis el fons es troba més a prop de la part alta del pubis que de la primera vèrtebra sacra la porció vaginal es troba a la mateixa distància de la part baixa del…