Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
anticòs monoclonal
Biologia
Anticòs induït per cultiu in vitro
d’una cèl·lula híbrida —o per la línia cel·lular per ella generada— constituïda per la fusió d’un limfòcit sintetitzador d’anticossos específics amb una cèl·lula procedent d’un mieloma ( hibridoma
).
Els hibridomes de cada línia determinada produeixen un únic tipus d’anticossos de gran puresa i especificitat, per la qual cosa han suposat una gran millora en les anàlisis immunològiques actualment s’investiga la seva utilitat en el tractament del càncer
anticòs
Representació del model d’un anticòs
© fototeca.cat
Biologia
Globulina del sistema gamma amb capacitat d’unió específica amb un determinat antigen.
L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina…
anticòs policlonal
Biologia
Conjunt d’anticossos específics obtinguts per immunització d’un animal, produïts per diferents clons de cèl·lules productores d’anticossos.
complex antigen-anticòs
Biologia
Complex macromolecular format per l’antigen unit al seu anticòs específic, fixat, o no, al seu complement, que pot precipitar o romandre en solució.
És anomenat també complex immune i immunocomplex
reacció antigen-anticòs
Biologia
Reacció química en la qual els determinants antigènics dels antígens es combinen amb els centres actius dels anticossos i constitueixen una xarxa tridimensional proteica insoluble que precipita i que es degrada metabòlicament.
paràtop
Biologia
Immunologia
Part d’una molècula d’anticòs que reconeix i estableix contacte amb el determinant antigènic o epítop, participant en la determinació de l’especificitat de la unió antigen-anticòs.
El paràtop es troba a la part variable de la molècula d’anticòs
amboceptor
Biologia
Anticòs termoestable, també anomenat bacteriolisina o hemolisina, present en els sèrums animals en què ha estat injectat un antigen.
L’anticòs s’uneix al mateix antigen que l’ha provocat i el sensibilitza, és a dir, el fa propici a la lisi, efecte assolit amb un complement
fixació de complement
Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses, com el tifus, la brucel·losi, les gonocòccies, els quists hidatídics i la sífilis, fonamentada en l’absorció (fixació) i la inactivació del complement pel complex antigen-anticós.
Format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticós amb el seu antigen Així, doncs, la presència o l’absència del complement com a element lliure és un indicador de la formació d’aquest complex antigen-anticós El complement no és visible, i per això hom hi afegeix eritròcits sensibilitzats si el complement és lliure es produeix una hemòlisi, però si ha estat fixat no s’origina
reacció d’aglutinació
Biologia
Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats (aglutinació) de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.
Aquesta reacció permet d’identificar un antigen o afirmar la presència d’un anticòs d’aquesta mena són les reaccions per a determinar els grups sanguinis
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es…