Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
camamilla americana

Camamilla americana
Paul Venter (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d’alçada, erecta, amb fulles imparipinnades, de folíols serrats i flors grogues reunides en capítols amb involucre cilindroide, allargat i glandulós.
Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides
pròpoli
Fisiologia vegetal
Apicultura
Substància resinosa o gomosa que les abelles recullen de les gemmes d’alguns arbres i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc. dels ruscs i per a recobrir el cos dels petits animals o dels insectes grossos morts dins el rusc i que no poden treure fora, tot evitant-ne la putrefacció.
Conté diferents flavonoides com ara acacetina, apigenina, crisina, galangina, genisteïna, hesperidina, kaempferol, naringenina, pinocembrina i quercetina que li confereixen propietats antisèptiques, antibiòtiques, antibacterianes, antifúngiques i antivíriques La proporció dels flavonoides varia segons la seva procedència
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
clorofenol
Química
Compost que conté un àtom de clor unit a un grup fenol.
Segons la posició del clor envers el grup hidroxil el compost s’anomena ortoclorofenol, metaclorofenol o paraclorofenol que tenen per fórmula, respectivament Tots ells tenen propietats físiques diferents L’obtenció de qualsevol d’aquests tres isòmers en estat pur, consisteix en diazotar i posteriorment hidrolitzar la corresponent cloroanilina Són utilitzats com a desinfectants a causa de llurs propietats antisèptiques
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions quirúrgiques, en polvoritzar una…
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el…
cubeba
Botànica
Farmàcia
Fruit bacciforme oficinal de la cubeba, de propietats diürètiques, sialagogues i antisèptiques de les vies urinàries.
El que cal saber de la tromboangiïtis obliterant
Patologia humana
La tromboangiïtis obliterant, o malaltia de Buerger, és un trastorn crònic, de causa desconeguda, que es caracteritza per l’oclusió progressiva dels vasos sanguinis petits i mitjans de les extremitats, i que afecta quasi sempre homes d’entre 20 anys i 40 Una de les manifestacions més comunes d’aquesta malaltia, quan ja han estat afectades les artèries dels membres inferiors, és el dolor als panxells i els peus, que en fases inicials es manifesta en caminar i s’alleuja amb la immobilitat, però que en fases més avançades apareix fins i tot en repòs Aquest trastorn evoluciona al llarg d’anys, en…
Circumcisió
Un procediment molt estès de manera rutinària en diverses parts del món és la circumcisió, és a dir, l’extirpació del prepuci que cobreix el gland Des d’una perspectiva mèdica, aquest procediment només és indicat en cas de fimosi, en què l’estretor de l’obertura impedeix que el prepuci llisqui sobre el gland Tanmateix, fins i tot en aquest cas, no se sol recomanar la intervenció en infants petits, perquè en molts casos es tracta d’un trastorn lleu, que pot resoldre’s més endavant realitzant regularment traccions suaus del prepuci Hom havia preconitzat la circumcisió rutinària basant-se en uns…