Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
apud
Dret
Dit especialment de l’obligació contreta, del nomenament d’advocat o de procurador de tribunal fet en el mateix expedient, en les mateixes actuacions judicials o administratives.
tumor APUD
Patologia humana
Tumor format per cèl lules APUD amb capacitat per a secretar hormones diferenciades; tots ells tenen particularitats histològiques comunes i poseeixen grànuls densos de tipus neurosecretor.
Són considerats d’aquest tipus els tumors següents carcinoma medullar de tiroide, carcinoma de pulmó de cèllules de ‘civada’, tumor carcinoide, timoma, tumors dels illots pancreàtics, feocromocitoma, neuroblastoma, ganglioneuroma i potser també les síndromes de neoplàsia endocrina múltiple
apud acta
Dret
Locució d’ús en la pràctica forense que designa una manifestació feta en la mateixa acta o document en què consten altres actuacions del procés.
Amine Precursor Uptake and Decarboxylation Cells
Patologia humana
Conjunt de cèl·lules que en el període embrionari migraren des de la capa ectodèrmica a l’endodèrmica conservant certes característiques histoquímiques i bioquímiques amb capacitat per a captar precursors d’amines i secreció de diverses hormones.
La producció d’aquestes hormones en diferents llocs de l’organisme per les cèllules esmentades ha fonamentat una de les principals teories que expliquen les síndromes hormonals ectòpiques
Anna Cervató
Literatura catalana
Escriptora.
Dama de la cort de Germana de Foix Molt estimada i elogiada pel duc d’Alba, Fernando de Toledo Mantingué correspondència literària, en llatí, amb humanistes com Lucio Marineo Siculo Li és atribuïda l’obra De saracenorum apud Hispaniam damnis
,
Joan Baptista Montllor
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i canonge de la catedral d’Oriola Traduí del grec al llatí els Priores analyticorum 1569 d’Aristòtil Altres obres seves foren Oratio in commendationem Dialecticae 1567, De nomine Entelechia apud Aristotelem 1569, De universis copiosa disputatio 1569 i Oratio de utilitate Analyseos seu ratiocinationes Aristoteleae 1591
Miquel Joan Pasqual
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam…
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud Sanctum…
Ignasi de Dou i de Bassols
Història del dret
Jurista i advocat.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic De lege Julia ambitus 1754 i Aelii Marciani liber singularis ad formulam…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina