Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
maduixa
Maduixes
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800 tones de…
quimonant
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les calicantàcies, de fulles simples oposades, de flors polipètales i solitàries, i de fruits aqueniformes, situats en un receptacle carnós.
Floreix abans de treure les fulles, i és flairós Procedeix de la Xina i és conreat com a ornamental
herba forrera
Herba forrera
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors verdoses o brunes, ajuntades en glomèruls, i de fruits aqueniformes.
És comuna en llocs incultes i herbosos
salat
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, de fulles perennes, estretes, semicilíndriques i suculentes, de flors inconspícues, en inflorescències cimoses denses, i de fruits aqueniformes.
Es fa en sòls salins, a la terra baixa de l’Europa meridional i occidental
salat blanc
Salat blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, d’1 a 2 m d’alt, totalment blanquinós, de fulles perennes, alternes, ovades o rombals, enteres i mig endurides, de flors petites i groguenques, ajuntades en inflorescències fulloses, i de fruits aqueniformes.
Creix sobre sòls salins del litoral i de l’interior, a l’Europa meridional
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries