Resultats de la cerca

Són la base del neoproteccionisme, estatal o de grups d’estats i, en sentit invers, tenen els mateixos objectius que la promoció d’exportacions mitjançant subsidis, crèdits bonificats, etc

Reacció de la burgesia conservadora i de l’Institut Industrial de Catalunya contra la reforma aranzelària de Bravo Murillo

A Espanya s’aprova una llei aranzelària de signe proteccionista

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la…

S'obté mitjançant l’augment de la demanda a càrrec de l’administració, la compensació monetària de la diferència de preus i les compres innecessàries hom compra, així, excedents agraris, productes industrials, divises, etc Aquesta política té per finalitat de mantenir la renda dels productors i la corresponent activitat econòmica Evita també moviments especulatius divises i permet l’exportació amb dumping barrera no aranzelària

Milità en el Partit Nacionalista Republicà, i fou diputat per Arenys de Mar 1907 a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona 1914 Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, organitzador del Congrés Internacional Cotoner, celebrat a Barcelona el 1911, i president del Foment del Treball Nacional Presidí el consell d’administració d' El Poble Català i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià

És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç  L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules…

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’…

Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves Conferencias sobre el…