Resultats de la cerca

Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut…

Organista del convent de San Salvador, a Sevilla, el 1626 publicà el volum de composicions Libro de tientos y discursos de música i tres sèries de variacions, que han restat entre les obres per a orgue més notables del barroc

Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’…

La primera notícia certa de la seva biografia apareix el 1573, any en què fou nomenat organista de la seu metropolitana de Sevilla, per la qual cosa alguns estudiosos han cregut que la seva formació es podia haver iniciat amb el seu predecessor, Pedro de Villada La seva carrera d’organista finí a la seu metropolitana i primada de Toledo, d’on fou nomenat organista al novembre del 1579, bé que oficialment prengué possessió del càrrec el 1580 El fet que Correa de Arauxo inclogui en la seva Facultad Orgánica 1626 un tiento registrat com a "obra de Peraza" dona fe del prestigi…

Fill de l’organista Francisco de Peraza 1564-1598 i nebot de Jerónimo Peraza de Sotomayor -1617, sembla que s’inicià amb el seu oncle a la catedral de Toledo, del qual pogué ser ajudant els anys anteriors al 1618 aquest any fou nomenat organista de la seu toledana, després d’haver opositat a la plaça amb el famós organista Francisco Correa de Arauxo, a qui guanyà en les proves celebrades la primera setmana de març Renuncià la plaça el 1621, a causa de l’excés d’absències i de dificultats econòmiques Entre el juliol i l’octubre del 1626 fou organista de la seu de Conca, i poc…

El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo divitiarum i Quis…

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F…

Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa,…

Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa carrera de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula El cos de l’instrument té forma rectangular, semblant a la d’un piano de taula de mides més petites El cordam es tensa parallelament a la taula harmònica, situada a la part superior de la caixa de ressonància El mecanisme de producció del so permet el contacte indirecte entre el dit de l’intèrpret i la corda en polsar una tecla, la tangent de metall que aquesta porta incorporada a l’extrem colpeja o prem les cordes La intensitat del so és proporcional a la velocitat de l’impacte de la tangent, velocitat que pot ser variada…