Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
merla
Merla
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 25 cm, que té (el mascle) el plomatge negre i el bec i el cercle orbital d’un groc viu.
La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, al S del Sàhara És comú als Països Catalans
Ǧabal al-Akhḍar
Muntanya
Cadena muntanyosa de calcàries i margues cretàcies i terciàries, situada al NE de Cirenaica, Líbia; puja des de la costa en dos graons fins en un altiplà càrstic, culmina al S d’‘Al-Bayḍā’ (865 m), i s’abaixa gradualment cap al Sàhara.
Les muntanyes són cobertes d’arbredes i matolls de fulla dura sempre verds Aquesta àrea fou colonitzada pels italians a partir de l’any 1930 hom hi conrea cereals, oli i vi la ramaderia és molt estesa Encreuada per carreteres, a la part occidental el ferrocarril uneix Al-Marǧ i Bengāzī
Rafael Maria Comes i Escrivà
Història del dret
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
sítids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 19 cm, que tenen els tarsos curs, les ungles fortes i ganxudes, 12 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Recorren fàcilment els troncs verticals tant de cap per avall com de cap per amunt sense recolzar-se en la cua, que és molt curta, mentre exploren les esquerdes de la fusta cercant els insectes que hi habiten El bec, que és recte, esmolat i ben desenvolupat, no els serveix per a foradar els troncs, però l’empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les nous i avellanes, dels quals també s’alimenten Comprèn 27 espècies, que pertanyen als gèneres Sitta, Neositta, Hypositta i Daphoenositta , i habiten als boscs i arbredes de l’Amèrica del Nord, Àsia, Austràlia, Europa,…