Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Zaleuc
Història
Història del dret
Antic legislador grec de Locres Epizefiris, que la tradició relaciona amb Tales, Pitàgores, Licurg i Kharondas.
Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri
Louis Léopold Boilly
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf francès.
De les escenes aristocràtiques i galants a l’estil de Fragonard, passà als temes revolucionaris i a les escenes burgeses de gènere Fou detallista, bon retratista i dotat d’un sentit elegant de la composició L’arrivée de la diligence , 1803, Musée du Louvre, París
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura
Escriptor, baró d’Esponellà.
Publicà novelles d’un to naturalista i costumista Daltabaix , 1907 Després del ball , 1908 En Poudor , 1908 Miratges , 1915, a més d’obres diverses Fantasies Aplec d’impressions , 1905 Els catalans a Bascònia , 1906 Pro Patria Estudis polítics i sociològics , 1907 Del meu carnet Gent coneguda , 1907 Aristocràtiques , 1910
La Ciropèdia
Literatura grega
Obra de l’escriptor grec Xenofont (segle IV aC).
Dividida en vuit llibres, narra no únicament l’educació de Cir el Gran, sinó també tota la seva trajectòria política Els fets històrics hi són tractats molt lliurement, de manera novellesca, i l’autor hi idealitzà la figura protagonista, i a través del personatge preconitzà les idees aristocràtiques i monàrquiques
Lluís Cerveró i Gomis
Historiografia
Genealogista i historiador.
Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor Publicà diversos treballs d’investigació històrica a l' Archivo de Arte Valenciano i als Anales del Centro de Cultura Valenciana i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación 1960 Realitzà la transcripció documentada de la família Borja s XIII-XV i d’altres famílies aristocràtiques Contribuí, a partir del seu treball en diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians
Alessandro Stradella
Música
Compositor italià.
Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí assassinat
jig
Música
Nom amb què són conegudes diferents danses populars a Escòcia, Irlanda i Anglaterra a partir del segle XVI.
De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer saltar, jugar giga Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada estretament lligades a la hornpipe o formes aristocràtiques sobretot a la cort d’Elisabet I Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig jigg A l’inici del segle XVII, en colleccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la suite Entre…
Marc Aureli Còmmode
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (180-192), fill de Marc Aureli.
El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als principals…
La Caramba
Música
Nom amb què és coneguda la cantant i actriu andalusa María Antonia Vallejo Fernández.
El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada a la…
Vladimiro Montesinos
Política
Polític peruà.
Fill d’una família d’arrels aristocràtiques vinguda a menys, entrà a l’exèrcit, on arribà al grau de capità, i fou expulsat sota l’acusació de traïció per haver venut informació secreta als Estats Units 1977 A la dècada dels vuitanta ingressà en el Servicio de Inteligencia Nacional SIN, els serveis secrets peruans Amb l’ascens d’Alberto Fujimori a la presidència del Perú l’any 1990, Montesinos es convertí en assessor del president i l’home més influent del règim peruà, mentre acumulava una gran fortuna personal Implicat en els escàndols que desencadenaren la caiguda de Fujimori, entre els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina