Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
conglomerat
Conglomerat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica constituïda per fragments arrodonits que tenen llur origen en d’altres roques preexistents, que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat.
En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un mateix tipus…
descamació
Geologia
Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs.
És freqüent en les roques esquistoses i també en roques massisses granits, basalts, etc i origina blocs arrodonits
fractocúmul
Meteorologia
Cúmul esfilagarsat de contorns variables i aspecte blanquinós i opac.
Pot arribar a assolir una gran potència vertical, i de vegades presenta cims arrodonits o en forma de cúpules Els fractocúmuls de mal temps apareixen per sota dels altostrats, nimboestrats, cumulonimbes o cúmuls molt desenvolupats
Enterrament del Cau de la Sepultura (Rubió)
Art romànic
Situació Planta d’aquesta tomba isolada i tallada a la roca Joan Enrich Aquest enterrament es pot localitzar en un bosc de pins a una altitud de 700 m, prop d’un camí de carro que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, passada la casa de Pedrafita, al pla del mateix nom, i més concretament a ponent de Cal Perdiu però dintre la partida de Cal Miquel Mapa 35-15391 Situació 31TCG837152 Necròpoli És una tomba isolada situada i excavada a l’extrem d’una roca molt erosionada, pertanyent a un adult i amb el cap situat a l’W Correspon al tipus d’extrems arrodonits,…
pudinga
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica, formada per dos components: els elements detrítics —que són trossos de roques preexistents que han estat arrodonides per l’acció dels elements d’erosió— i el ciment, que engloba tots aquests elements.
La pudinga és molt semblant al conglomerat, però la diferència entre ambdues roques està en el fet que en el cas de la pudinga no hi ha matriu, sinó només els elements detrítics, molt arrodonits, i el ciment
neu congesta
Geologia
Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
És formada per agregats arrodonits de 3 o 4 mm de diàmetre, té una densitat entre 0,4 i 0,8 i es forma per successives fusions i recristallitzacions en zones on s’acumulen importants gruixàries de neu
gel granulat
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de petits cristalls de gel formats en aigües molt fredes i turbulentes, que suren i són transportats pel corrent.
És la primera etapa de la formació del gel en aigües marines o continentals i, seguidament, es pot transformar en gel greixós Els cristalls de gel granulat són més arrodonits en els primers estadis de la cristallització i progressivament es fan més angulosos
verònica
Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
estròbil
Botànica
Pseudocarp constituït per un eix entorn del qual s’insereixen cíclicament o helicoïdalment una sèrie d’esquames tectrius, de funció protectora, i d’esquames seminíferes, amb els primordis seminals, en nombre d’un a nou.
Les esquames s’endureixen i es lignifiquen, en uns casos les tectrius, com en els avets, i en uns altres les seminíferes, com en els pins Els estròbils solen ésser anomenats cons o pinyes , i en el cas particular d’ésser arrodonits i més o menys carnosos, gàlbuls