Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
anastomosi
Anatomia
Reunió de dos vasos, nervis, làmines, etc, directament o mitjançant un tercer.
En anatomia animal en general, i més concretament en anatomia humana, hi ha certes anastomosis d’interès especial, com les anastomosis arteriovenoses , que estableixen un pont entre una arteriola i una vènula, eludint la circulació capillar, i les anastomosis intercoronàries , que poden actuar com a mecanisme defensiu en els casos d’isquèmia coronària/>
ecografia Doppler
Medicina
Ecografia que permet estudiar el flux dels distints vasos i fer-ne un registre de l’ona de pols.
Els ultrasons emesos pel transductor ecogràfic es reflecteixen en les cèllules sanguínies per a tornar al transductor amb una desviació dels feixos directament proporcional a la velocitat de la sang Avantatja l’arteriografia en el fet que és un sistema no invasiu i es pot realitzar tantes vegades com calgui sense cap risc En patologia arterial permet l’estudi de les extremitats i dels troncs supraaòrtics, a més de valorar la magnitud d’una obstrucció En patologia venosa possibilita el diagnòstic de certesa de la tromboflebitis profunda, el grau d’insuficiència valvular de les venes varicoses…
xoc
Patologia humana
Situació clínica transitòria, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula arteriovenosa,…
capil·lar
Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…