Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
cara
Cara (Chara hispida)
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Gènere d’algues verdes d’aigua dolça, de la classe de les carofícies, formades per un eix de grans cèl·lules, recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades, i per ramificacions verticil·lades.
Molt emprades en experiments de fisiologia cellular asprella
Les carofícies
Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
Els ecosistemes agrícoles
Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…