Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
astronòmic | astronòmica
horitzó astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
Divideix l’esfera en dos hemisferis, el visible i l’invisible, i és el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals
rellotge astronòmic
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge que, a més de les unitats de temps habituals, disposa d’altres indicadors de caire astronòmic, com les fases de la lluna, la posició dels astres, l’equació del temps, etc.
catàleg astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…
observatori astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
càlcul astronòmic
Transports
Conjunt d’operacions necessàries per a determinar la posició de l’observador a partir de l’observació d’un astre o d’un estel ( situació
).
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
anell astronòmic
Astronomia
astrolabi nàutic
simplificat.
A 45° de l’anella de suspensió hi havia un forat pel qual, en observar l’altura d’un astre, els raig d’aquest arribaven a la cara interior on hi havia una graduació de 0 a 90, que corresponia a 180° hom hi llegia l’altura de l’astre Fou poc usat i poc precís
azimut astronòmic
Astronomia
Arc d’horitzó que va des del punt cardinal nord per a l’observador situat a l’hemisferi sud, fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 180°, i rep el nom d' oriental , si l’astre és situat a l’est del meridià de l’observador, o el d' occidental , si és situat a l’oest d’aquell meridià
any astronòmic
Astronomia
Qualsevol dels intervals amb què és mesurada l’òrbita de translació de la Terra (any anomalístic, any sideri, any tròpic), per oposició a any civil.
Relació d'anys astronòmics punt de referència angle recorregut durada en dies civils any tròpic Àries 359º59'09”,8 365,242 any sideri un estel 360º 365,256 any anomalístic perigeu 360º00'11”,6 365,259
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina