Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
Robert Campin
La Nativitat, obra atribuïda a Robert Campin
Pintura
Pintor flamenc.
Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda,…
apropiació
Cristianisme
Procediment teològic pel qual una activitat o propietat comuna a les tres persones de la Trinitat és atribuïda preferentment a una d’elles.
Per exemple, l’omnipotència és atribuïda al Pare, la saviesa al Fill, la Veritat a l’Esperit Sant
Aquil·les
Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi mític de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis.
Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apollo La…
Llorenç Saragossa
La Mare de Déu de la llet , pintura atribuïda a Llorenç Saragossa
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del s XIV i els primers anys del següent Residí a Barcelona fins el 1375 després a València De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona retaule de l’església de Castellnou de Bages 1363, retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les menoretes de Calataiud 1366-67 Establert a València, continuà la seva tasca i pintà per a la…
Carlemany
Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
Andreu Marçal de Sax
La batalla del Puig, obra atribuïda a Andreu Marçal de Sax
© Victoria and Albert Museum
Pintura
Pintor.
D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…
Pere Oller
Figura orant procedent de l’Hospital de Sant Sever de Barcelona i atribuïda a Pere Oller
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments del qual es…
escola de Ferrara
Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants…
La infanta Tellina i el rei Matarot
Literatura catalana
Comèdia burlesca atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet.
És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues versions amb…
lleis Papíries
Història
Conjunt de lleis romanes presentades als comicis per la gens Papíria.
Entre elles es destaquen la lex vetus tribunicia , atribuïda a un tal Quint Papiri ~304 aC, que prohibia la consagració d’un temple sense autorització legislativa la lex Papiria tabellaria , que estenia el vot, escrit i secret, als comicis legislatius la lex Papiria , atribuïda al tribú Gai Papiri Carbó Arvina 89 aC, que contribuí a l’ordenació monetària, després d’haver estat concedida la ciutadania als itàlics també cal consignar altres texts jurídics una lex Iulia-Papiria de multarum aestimatione , una altra Lex Poetelia Papiria de nexis , etc