Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Òrcades Australs
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Antàrtida, constituït per quatre illes desertes i alguns esculls rocallosos, a 1 350 km de la Terra del Foc.
Se'l disputen Anglaterra que el considera una dependència de les Falkland i l’Argentina que hi manté un observatori meteorològic
illes Australs
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic que comprèn les illes Rimatara, Rurutu, Raivavae i Tubuai i que forma part de la Polinèsia Francesa; la capital és Mataura.
Terres Australs i Antàrtiques Franceses

Kerguelen
Dominique Génin (CC BY-NC 2.0)
Territori no independent
Territori francès d’ultramar format per cinc districtes: illes Kerguelen, illes Sant Pau i Àmsterdam, illa Crozet, Terra Adèlia i Illes Disperses de l'oceà Índic
La sobirania francesa sobre la Terra Adèlia, situada en l'Antàrtida, no és reconeguda per la comunitat internacional
regne antàrtic

El gel és el principal protagonista del paisatge del regne antàrtic, en el qual viuen animals com ara algunes espècies de foques
© Fototeca.cat-Corel
Geobotànica
Regne fitogeogràfic que comprèn les illes oceàniques australs desproveïdes de vegetació arbòria (Kerguelen, Tristan da Cunha, etc), l’extrem meridional d’Amèrica, l’alta muntanya andina i el continent antàrtic.
La flora hi és molt pobra, fins i tot en comparació amb les terres àrtiques unes 40 espècies de fanerògames autòctones en total, de les quals només tres corresponen al continent antàrtic, i l’endemisme és gairebé general, llevat d’alguns gèneres que s’estenen fins a Nova Zelanda i al sud-est d’Austràlia i fan pensar en una possible antiga connexió entre totes les terres australs
corinocarpàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per una vintena d’espècies de plantes arbòries de fulles alternes, no estipulades, i flors pentàmeres disposades en panícules terminals.
El fruit és en drupa Són plantes pròpies de les regions australs
Luís Vaz de Torres
Història
Navegant portuguès al servei del rei Felip III de Castella.
En expedicions a les mars australs descobrí les Noves Hèbrides i l’estret que porta el seu nom estret de Torres, entre Austràlia i Nova Guinea Escriví una relació dels seus viatges
Álvaro de Mendaña de Neira
Història
Navegant gallec.
Es traslladà al Perú on li fou confiat el comandament de l’expedició que cercava les terres australs i que descobrí les illes Salomó 1568 En una segona expedició descobrí les illes Marqueses 1595
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
Johann Bayer
Astronomia
Astrònom alemany.
Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina