Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta…
partenocàrpia
Biologia
Botànica
Agronomia
Formació del fruit sense fecundació prèvia dels primordis seminals, els quals no es transformen en llavors viables.
El procés de formació del fruit és controlat per l’auxina produïda durant la pollinització i sobretot per les llavors en creixement En la partenocàrpia natural l’auxina té uns altres orígens També pot ésser induïda artificialment mitjançant l’aplicació de diverses fitohormones i substàncies químiques
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
caulocalina
Biologia
Botànica
Calina necessària perquè l’auxina pugui estimular el creixement de les tiges.
És sintetitzada generalment a les arrels
fisiologia vegetal
Biologia
Fisiologia aplicada als vegetals.
Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…
activitat auxínica
Bioquímica
Botànica
Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural.
Es caracteritzen pel fet de posseir un sistema cíclic no saturat i una cadena lateral acabada en un grup àcid suficientment separat de l’anell, ambdós adoptant una disposició peculiar en l’espai
rizocalina
Biologia
Botànica
Calina sintetitzada a les fulles per efecte de la qual l’auxina promou l’arrelament.
fil·localina
Biologia
Botànica
Calina sintetitzada potser en els cotilèdons que actua fent que l’auxina pugui estimular el creixement del mesofil·le de les fulles.
antiauxina
Biologia
Botànica
Substància que, a causa de la semblança de la seva estructura molecular amb la de l’auxina, s’hi combina i n’inhibeix l’activitat.