Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
avellana
avellana
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor comestible d’avellaner.
Les avellanes de conreu, fresques, seques o torrades, tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farines, gelats, torrons, xocolates, etc són també consumides, com a fruita seca, directament Atès llur elevat contingut lipídic, hom n'extreu oli, sobretot en èpoques d’escassetat, tant per al consum humà com per a fabricar sabons, cosmètics, etc L’explotació de l’avellana conreada té, als Països Catalans, i especialment al Camp de Tarragona, una tradició de sis-cents anys com a mínim A les ordinacions dels corredors de la llotja de Barcelona del 1271, ja és posada una comissió al…
avellana
Heràldica
Representació heràldica de l’avellana, en forma estilitzada, dins el seu involucre.
Generalment apareix en grups de tres, unides per la base, la del mig dreta i les altres horitzontals formant allò que els heraldistes francesos anomenen una coquerelle
avellana
Tecnologia
Concreció llenyosa, de la mida d’una avellana, produïda per la suberització irregular a causa d’un brot avortat en les alzines sureres, i que és un dels defectes que poden presentar les pannes del suro.
avellana
Avellanes
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Agronomia
Fruit en núcula arrodonida de pericarpi llenyós, de l’avellaner.
l’Avellana
Història
Antiga quadra del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia.
Fonte Avellana
Monestir
Ermitatge i monestir a Frontone Serra, les Marques, Itàlia.
Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del segle XIX L’església és romànica, amb elements dels segles X i XII el monestir és dels segles XV i XVIII
flor d’avellana
Botànica
Planta herbàcia de la família de les oxalidàcies, de 8 a 15 cm d’alçària, amb fulles trifoliolades, que arrenquen directament de la base, i amb flors grogues o blanques, agrupades en umbel·la sobre un llarg peduncle.
Es fa principalment en hortes i vergers