Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Avellaneda
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, vora el riu El Riachuelo.
Forma part de la conurbació del Gran Buenos Aires És un dels centres industrials més importants del país metallúrgic, químic, alimentari, de refineries de petroli, tèxtil, d’indústries derivades de la fusta, i també és centre comercial i port d’exportació El nom li fou donat pel president Nicolás Avellaneda, el 1904, en substitució del de Barracas al Sud
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…
Montserrat Avellaneda Plans
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística i dirigent esportiva.
Practicà aquest esport entre el 1962 i el 1968 Posteriorment, fou entrenadora i jutgessa Juntament amb el seu marit Ernest Llenas fundà el Gimnàs Llenas, inaugurat a Sabadell l’any 1967 amb la voluntat de donar continuïtat a la gimnàstica artística després del tancament del gimnàs municipal Presidí el club a partir del 1980
Gertrudis Gómez de Avellaneda
Literatura
Escriptora cubana.
Rebé la influència del Romanticisme francès Hugo i Lamartine i palesa en les seves Poesías 1841 i 1850 un temperament malenconiós També escriví obres teatrals que li donaren molta fama Alfonso Munio , 1844 Baltasar , 1848 i una interessant novella de tema cubà Sab, 1841
Alfonso Fernández de Avellaneda
Literatura
Nom amb què signà l’autor d’una segona part del Quixot
, publicada a Tarragona el 1614.
Alguns crítics l’han suposat aragonès, i possiblement dominicà però res no ha estat demostrat El llibre continua el de Cervantes, però, en prescindir de la imatge de Dulcinea, despulla Don Quixot de tota motivació i el converteix en un ésser capriciós i arbitrari
Isidre Julià i Avellaneda
Literatura catalana
Poeta.
Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb collaboracions a la premsa de la seva ciutat Crònica de Mataró , Capgròs , i El Tot , a la televisió local, i amb el conreu de la poesia De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva Com a poeta publicà Sonetina 1952, Mot perplex 1964, Francesca 1967, En el sentit del viure 1973, Segon llibre d’amor a Francesca 1974, Dues vides, un amor 1997 i figura en diverses antologies poètiques, com Poemes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina