Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Oficina de l’Ou
Història
Organisme creat el 29 de desembre de 1936 pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.
Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum
Salvador Castelló Carreras
Avicultura
Columbofília
Avicultor i columbòfil.
Construí la granja escola Paradís 1894 a Arenys de Mar, on creà la Reial Escola d’Avicultura 1896 Fundà la Societat Nacional d’Avicultors, fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i collaborà amb la Reial Societat Columbòfila de Catalunya 1892 També fundà la Real Federación Colombófila Española 1894, que presidí 1896-98 Escriví una trentena d’obres, entre les quals destaca Colombofilia 1894 Fou premiat pel Ministerio de la Guerra espanyol 1898 i rebé la Creu del Mèrit Agrícola de mans d’Alfons XIII 1908
Salvador Castelló i Carreras
Salvador Castelló i Carreras
© Fototeca.cat
Avicultura
Avicultor.
Estudià a Bèlgica, i en tornar a Arenys de Mar construí una granja model, la Granja Paraíso, en la qual fundà 1896 una escola pràctica d’avicultura, la primera dels Països Catalans, que fou declarada oficial el 1906 amb el nom de Reial Escola d’Avicultura, que assolí un prestigi internacional Organitzà exposicions de columbofília i d’avicultura i fundà la Societat Nacional d’Avicultors Fundà la revista La Avicultura Práctica 1897, transformada el 1921 en El Mundo Avícola Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya És autor d’una trentena d’…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…