Resultats de la cerca

Pionera i impulsora del ball de saló a Catalunya Professora de dansa folklòrica des del 1969, el 1976 creà l’escola Danses d’Arreu del Món a Barcelona Estudiosa del món del ball, traduí i edità llibres de text per a professionals El 1984 fundà l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló, dos anys després organitzà el primer concurs de ball de saló d’Espanya i el 1991 fundà el primer club del país, el DIO Club de Barcelona

Format en les categories inferiors del Club Patí Tordera, debutà a la màxima categoria el 1980 Jugà també amb el Futbol Club Barcelona 1983-91, l’Igualada Hoquei Club 1991-96 i retornà al Club Patí Tordera 1996-99, on es retirà Amb el FC Barcelona guanyà dues Lligues 1983, 1984, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, dues Copes d’Europa 1984, 1985, tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Recopa 1987 i amb l’Igualada tres Lligues 1992, 1994, 1995, tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994, quatre Copes d’Europa 1993-96 i tres…

Especialitzat en camp a través, a dotze anys ingressà a les files de l’Esport Ciclista Guíxols Posteriorment formà part de l’equip Liberto-Megamo, amb el qual guanyà la competició estatal Obert Coronas 1994, 1995 i el Campionat d’Espanya en categoria juvenil Es retirà l’any 2000, tot i que seguí vinculat al ciclisme creant un equip de BTT centrat en el calendari regional

Estudià teatre i debutà el 1986 amb Brams, o la kumèdia dels errors En 1990-92 estudià interpretació a París, a l’escola de Jacques Lecoq, on conegué el director Manuel Poirier, que li facilità el debut al cinema i amb qui rodà quatre pellícules, entre les quals cal esmentar Western 1997, premiada al festival de Canes i que li representà la seva consagració interpretativa Posteriorment ha rodat Carícies V Pons, 1997, Lisboa A Hernández, 1998, Rien à faire M Vernoux, 1999, Morir o no V Pons, 1999, Une liaison pornographique F Fontayne, 1999, La nouvelle Ève C Corsini, 1999, Ataque verbal M…

Especialitzada en la disciplina line dance , pertany al Club de Ball Esportiu Back-Lock L'any 2013 es proclamà campiona d'Europa advanced en el format showcase , i campiona del món 2014 En line dance fou finalista 2015 i medalla de bronze 2016 en el Campionat del Món Star, i als jocs de la World Country & Line Dance Sport Federation WCLDSF aconseguí una medalla d'or 2016 i dues de bronze 2014, 2015

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…

De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société Nationale del 1908…

Germà de Josep, amb el qual estigué a Tolosa de Llenguadoc i a París Les seves obres, destinades a la indústria, són petits bronzes d’infants alegres, d’una fina sensibilitat Exposà a París, Madrid i Barcelona Posteriorment fou ajudant del seu germà

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, destacà en el camp de l’escalada esportiva Conjuntament amb Delfí Feiner, Jordi Ayats i J Sala, el 12 d’octubre de 1952 realitzà l’ascensió a l’agulla Fina El 1953, obrí una via al cim aragonès del Gavizo Cristal 2890 m, per l’esperó Nord