Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
bacallà

Bacallà del Pacífic
NOAA (CC0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà de l’Atlàntic, tant morfològicament com etològicament, que viu a les costes d’Alaska.
Els bancs no han estat tan explotats per la pesca com els del bacallà de l’Atlàntic, però tenen una riquesa similar És objecte de la mateixa transformació i comercialització que el bacallà de l’Atlàntic
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
bacallà

Bacallà
Citron (CC-BY-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà pròpiament dit, però de dimensions més petites (0,5 m o poc més), de mandíbula inferior més llarga que la superior i desproveïda de barbes.
És de formes esveltes i color bru verdós, amb el ventre blanc Els radis de les aletes són tous en té tres de dorsals i dues d’anals El seu règim alimentari és similar al del bacallà pròpiament dit Viu sobre fons rocosos, en aigües un xic més càlides que aquesta altra espècie, a l’Atlàntic oriental, des de les costes noruegues fins a les de la península Ibèrica, i també a la Mediterrània occidental La carn, saborosa, és consumida fresca i, a vegades, assecada i salada
oli de fetge de bacallà

Càpsules amb oli de fetge de bacallà
© Adrian Wold
Oleïcultura
Oli obtingut per simple espremuda de fetges, preparats, de bacallà.
Hi ha diverses classes d’oli, segons que sigui obtingut en fred, amb vapor o amb dissolvents És un líquid groc o groc rogenc, fluid i d’una olor característica Té un alt contingut en vitamines A i D Hom el prepara, també, en forma d’emulsió amb xarop per a millorar-ne el sabor Ha estat emprat com a reconstituent i regulador del creixement en els infants, però actualment és poc emprat perquè és substituït per les vitamines A i D en forma pura Hom en fa també pomades, per a tractar petites ferides
bunyol

Bunyols de bacallà
Gastronomia
Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent).
Hom pot afegir altres components a la massa abans de fregir bacallà dessalat i esmicolat i all i julivert bunyols de bacallà , poma ratllada i conyac bunyols de poma , cervell de be, vedella, etc bunyols de cervell , aiguardent i pell de llimona ratllada bunyols de l’Empordà , etc Hom en coneix varietat a tots els Països Catalans i és un menjar propi de determinades festes o temps de l’any la Candelera, Carnestoltes, dimecres de Cendra, Quaresma, Sant Josep, Setmana Santa, Santa Teresa, Tots Sants i la matança del porc
cocotxa

Cocotxes de bacallà
© Gremi de Bacallaners
Prominència carnosa comestible de la part inferior del cap del lluç i del bacallà.
penca

Penca de bacallà
© Gremi de Bacallaners
Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d’alguna cosa (ex: penca de cansalada, penca de pebrot, penca de bacallà, etc.).
brandada

Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà
© MPG
Gastronomia
Plat preparat amb bacallà ben esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d’oliva fins a aconseguir una pasta a la qual hom afegeix llet.
Es menja calent
bacallaner
Transports
Tipus de vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.
Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina