Resultats de la cerca

Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats

És anomenada potabilització física, química o bacteriològica, segons la natura de les operacions i dels tractaments efectuats La potabilització física consisteix a sotmetre l’aigua a decantació, natural o accelerada amb agents de floculació, i posteriorment a filtració, a través de llits filtrants de sorra o de carbó Les aigües poc tèrboles poden ésser sotmeses directament a filtració, sense sotmetre-les a decantació La potabilització química , que té lloc per tal de millorar els caràcters químics de l’aigua, consisteix a efectuar la decantació amb una quantitat adient de calç,…

Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris Estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària 1890, completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’installà i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi Els últims anys de la seva vida, juntament amb Ramon Pla i Armengol , investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’ Institut Ravetllat-Pla , fundat l'any 1922, encara…

Es basa en el fet que el protoplasma dels toxoplasmes es colora molt bé, en presència de sèrum normal, amb blau de metilè alcalí, mentre que perd aquesta facultat quan el paràsit Toxoplasma gondii és exposat a l’acció d’un sèrum que contingui anticossos neutralitzadors antitoxoplasmàtics

Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…