Resultats de la cerca

Es fa a les rambles, quasi sempre seques, de la terra baixa litoral Als Països Catalans, el baladrar típic té el límit septentrional al riu Gaià i a Eivissa

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…

El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia Les brolles hi ocupen unes 600 ha Al regadiu hom conrea unes 260 ha d’hortalisses Al secà, 400 ha de garrofers i 120 d’oliveres Hi ha una fàbrica de teixits de cotó Té jaciments de coure, que foren explotats a la primera meitat del s XIX hom hi installà una efímera foneria La vila 995 h agl 2006 347 m alt és al vessant meridional del puig de San Cristóbal 571 m alt, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic L’església parroquial els Reis és neoclàssica Lloc de població mixta tenia 47…

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…

És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou El…

El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s XVIII, i…

És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el 1900 amb 3 347…

L’església de Sant Bartomeu depèn de Sogorb

Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…