Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mount Balbi
Muntanya
Muntanya de la regió autònoma de Bougainville (Papua Nova Guinea).
Balbí Clarà Deulofeu
Futbol
Futbolista.
Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana
Balbí Giner i Garcia
Pintura
Pintor.
Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà
Dècim Celi Calví Balbí
Història
Emperador romà (238).
Governà alhora amb Marc Clodi Pupiè Durant l’anarquia militar de la primera meitat del segle III dC fou un dels representants de la tendència pro senat en contra de l’actitud antiaristocràtica de l’exèrcit Nomenat emperador el 238, al cap de noranta-nou dies de govern fou assassinat pels pretorians
Maximí
Història
Emperador romà (235-38).
Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats
Marc Clodi Pupiè
Història
Emperador romà (238 dC).
Governador de la Germània i d’Àsia, fou cònsol i praefectus urbis Morts els dos Gordians Gordià I i Gordià II, fou elegit emperador juntament amb Dècim Celí Calví Balbí Tot seguit, però, entrà en discòrdia amb aquest i ambdós atragueren l’hostilitat de l’element militar i sobretot dels pretorians, que els occiren
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana
Gordià III
Història
Emperador romà (238-244), net de Gordià I.
Fou elegit cèsar per l’exèrcit i el poble després de la revolta de Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Deixà el poder a mans del sogre, Timesiteu, prefecte del pretori El 242 s’inicià la guerra contra els perses, en el decurs de la qual Timesiteu morí Fou succeït per Filip l’Àrab, que impellí els soldats a donar mort a l’emperador
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de precipitacions de novembre…
Edoardo Grendi
Historiografia
Historiador italià.
Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di…