Resultats de la cerca

És de ritme ràpid i sol ésser ballat per una sola ballarina

Fou introduït a París el 1849 i, ballat de diverses maneres, fou molt popular fins al començament del s XX La seva popularitat a Madrid ha fet que hom el considerés, erròniament, típic dels madrilenys

Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses

Es feia després de sopar, amb gran brogit Un grup de balladors, proveïts d’estelles de fusta, intentava d’encendre un tros de paper cargolat que portaven els altres Era ballat a molts indrets de Catalunya, especialment als pobles pirinencs

Sol ésser ballat en compàs de 6/8 Considerat la forma original de molts altres estils ballables coneguts de procedència gitanoandalusa, en la seva forma més primitiva era un ball masculí de compàs ternari que únicament tenia com a acompanyant instrumental el ritme percudit dels peus del ballador

És l’exemple més antic conservat de música instrumental amb notació musical L’estampida esdevingué molt aviat un gènere textual com els altres, cantat però no ballat Es destaquen per llur bellesa Kalenda maia , de Raimbaut de Vaqueiras ~1200, l' Estampie royale s XIV i algunes estampides de Cerverí de Girona

Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit

És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu

Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra

Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos