Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
bandolerisme
Història
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.
Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi…
S’intensifica el bandolerisme mallorquí
S’intensifica el bandolerisme mallorquí
L’agreujament del bandolerisme a València provoca que el virrei reaccioni cometent contrafurs
L’agreujament del bandolerisme a València provoca que el virrei reaccioni contra el problema cometent contrafurs A Catalunya comencen els enfrontaments entre nyerros i cadells
Petició de les institucions catalanes d'intervenció monàrquica per resoldre el problema del bandolerisme
Les institucions catalanes demanen la intervenció de la monarquia per resoldre el problema del bandolerisme
Escalada de violència provocada pel fenomen del bandolerisme a Catalunya i la seva repressió
Comença l’escalada de la violència provocada pel fenomen del bandolerisme a Catalunya i la seva repressió per part de les autoritats catalanes, les locals i les reials
La noblesa s’enfronta amb el virrei de València, que havia violat els furs en la lluita contra el bandolerisme
La noblesa s’enfronta amb el virrei de València, l’arquebisbe Joan de Ribera, que havia violat els furs en la lluita contra el bandolerisme
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Història
Marquès de Tarifa, primer duc d’Alcalá de los Gazules i adelantado mayor d’Andalusia, era el cap d’una de les famílies nobles més riques i poderoses de Castella.
Fou lloctinent de Catalunya 1554-58 les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes Com a virrei de Nàpols 1559-72 prosseguí una política similar contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta 1565 i a Xipre 1570
roder | rodera
Història
Al País Valencià i, almenys, des del segle XIX, bandoler (bandolerisme).
Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres…
Companyia dels Blaus
Història
Als s. XVI i XVII, guàrdia personal del lloctinent del Regne de València.
Era constituïda per trenta cavallers Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme
Joan Reglà i Campistol
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina