Resultats de la cerca

Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova…

Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un perfecte…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745 La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de MQde La Tour Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen 1748, Mme de Sorquainville 1749 i Abraham van Robais 1767, tots tres al Musée du Louvre

Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física

Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica