Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
basalt
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia efusiva bàsica de gra fi, de gran densitat i color fosc.
És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a partir d’una…
descamació
Geologia
Forma de meteorització consistent en la fragmentació de les roques en plaques primes, produïda per l’augment de volum dels grans de silicats en hidratar-se o bé per canvis tèrmics bruscs.
És freqüent en les roques esquistoses i també en roques massisses granits, basalts, etc i origina blocs arrodonits
bàsic | bàsica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies en les quals la proporció de sílice resta compresa entre el 40 i el 50%.
Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques
peridot
Mineralogia i petrografia
Varietat d’olivina, de color verd clar.
El peridot és un constituent de les roques ultrabàsiques N'hi ha a les peridotites, als basalts, a les diabases i als gabres Els cristalls més grossos són molt apreciats en joieria Els principals jaciments es troben a Birmània i a Sri Lanka
toleiïta
Mineralogia i petrografia
Tipus de basalt compost per plagiòclasi càlcica, piroxens (augita i, com a fet característic, hiperstena i pigeonita) i òxids de ferro.
Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques
amfibolita
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa composta per amfíbols (hornblenda) i plagiòclasis (andesina a labrador), en proporcions variables.
Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues
hipòtesi de Vine-Matthews
Geologia
Hipòtesi que explica la distribució lineal i simètrica de les anomalies magnètiques oceàniques com a resultat de la magnetització romanent del magma injectat a les dorsals centreoceàniques, d’acord amb la polaritat del camp magnètic terrestre en el moment del refredament.
El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme
Fezzān
Geografia històrica
Regió del SW de Líbia, al desert del Sàhara, que limita a l’oest amb Algèria i al sud amb Níger i el Txad.
Al nord s’estenen els altiplans calcaris Al-Ḥamāda al-Ḥamra’, recoberts per basalts, i al sud, la depressió de Marzūq Més de la meitat de la població, formada per àrabs, tibus i tuàregs, és sedentària, i viu, agrupada als oasis del sud dels escarpaments calcaris, d’una agricultura de subsistència la resta és nòmada Jaciments de petroli
nefelina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de sodi, NaAlSiO4.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, amb hàbit prismàtic o bé irregular És un tectosilicat que pertany al grup dels feldespatoides feldespatoide De color blanc o gris i esclat com el del vidre, té una duresa de 6 i una densitat de 2,55-2,65 La nefelina pura és una primera matèria per a fabricar vidre i ceràmica Hom en pot trobar en els basalts del Gironès
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina