Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
armadura
Música
Conjunt d’alteracions ordenades que es col·loquen al principi de cada pentagrama, immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, i que indiquen les notes principals de la peça.
L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anulli l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura L’armadura, entesa com a conjunt de set notes comptant-t’hi els becaires, que s’ometen, és la representació dels set elements…
sèrie de quintes
Música
Presentació gràfica del sistema de quintes consistent en la disposició de les notes en la seva forma escrita (per exemple: fa-do-sol-re, etc.) o bé sobre el pentagrama (ex. 1).
Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…