Resultats de la cerca

Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista Ajudà i estudià les societats benèfiques Publicà, entre altres, Protección de la infancia y represión de la mendicidad 1911, en collaboració amb Ramon Albó Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad 1914, Beneficencia en Barcelona 1920 i Beneficencia 1927 A mig camí entre les memòries i l’assaig històric escriví Curiositats barcelonines 1919, en tres volums…

Canonge de Barcelona 1881, el 1894 esdevingué bisbe de Terol, on promogué i finançà diverses institucions benèfiques Publicà un Manual novísimo de piedad i traduí al castellà el Kempis

Filla de Joseph Patrick Kennedy i cinquena de nou germans entre els quals John Fitzgerald Kennedy , Robert Kennedy i Edward Moore Kennedy , el 1943 es graduà en sociologia a la Universitat de Stanford i posteriorment treballà en programes socials i per a disminuïts i associacions benèfiques Casada amb el polític demòcrata Sargent Shriver, ambaixador a França en 1968-70 i candidat a la vicepresidència del Partit Demòcrata el 1972 El 1957 accedí a la vicepresidència de la Fundació Joseph P Kennedy, des de la qual donà un fort impuls a la recerca sobre la disminució psíquica i al…

Déu de les tempestes, del foc i de la destrucció, afí a Indra , a Agni i a Kali , té també capacitats i influències benèfiques un conjunt d’elements que contribuïren a configurar la personalitat de Xiva

Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià Entorn seu s’ha format un nucli de població 195 h agl 1981

Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills

Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques

Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous

Excercí a Manresa com a metge militar Dirigí el Collegi de Sant Ignasi Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico 1854 i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa