Resultats de la cerca

Fracassa l’ambaixada dels monjos benedictins catalans per demanar la separació de Valladolid

Sacerdot 1850, obrí el monestir de Beuron, a Hohenzollern 1863, centre d’una nova congregació benedictina, de la qual fou abat general 1884 És autor d’una vasta obra litúrgica Psallite sapienter 1871-90 El seu germà Placidus Wolter Bonn 1828 — Beuron 1908 fou abat de Maredsous, Bèlgica 1878-90, i successor del seu germà a Beuron

Resideix a Roma i té una jurisdicció eminent però limitada El càrrec fou creat per Lleó XIII

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…

Entre el final del s IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al s XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al s XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al s XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…

Fundada el 1140, amb monjos benedictins, passà 1147 a la reforma del Cister, fins que el 1664 l’abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé hi instaurà una observança estricta que donà origen als trapencs trapenc

Població disseminada El cap del terme és Cea Agricultura, ramaderia i indústria vinícola Hi destaca el monestir d’Oseira, fundat per monjos benedictins al 1137 A la façana, construïda al 1709, s’hi poden veure els escuts de les ordes de Calatrava i Alcántara

Prior de diversos monestirs benedictins, fundà el de Molesmes 1075, d’on eixí la reforma del Cister cistercenc Primer abat del Cister 1908, tornà a Molesmes 1099 a petició d’Urbà II Fou canonitzat per Honori III el 1222 La seva festa se celebra el 29 d’abril

Fou, especialment del s XI al XIII, un important centre cultural, gràcies a l’abadia homònima Aquesta, fundada al s X, passà als benedictins al s XI, i fou reconstruïda en estil barroc, en 1702-36 Posseeix una biblioteca molt rica, important sobretot pels manuscrits Hi ha un castell del s X

Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX