Resultats de la cerca

És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula…

Aquest concepte remunta a la medicina hipocràtica, època en la qual s’efectuaren les primeres anàlisis clíniques, on fou anomenat melagkholía de mélas, -anos ‘negre’ i kholḗ ‘bilis’

És emprat com a colagog, i també en microbiologia, addicionat a alguns medis de cultiu per tal d’inhibir el creixement dels gèrmens grampositius en el cultiu de les enterobacteràcies

Són els conductes biliars intrahepàtics dret i esquerre, la reunió dels quals constitueix el canal hepàtic o conducte hepàtic comú el conducte cístic, que vessa al colèdoc la bilis emmagatzemada a la bufeta i el colèdoc, reunió del canal hepàtic i el conducte cístic, que desemboca en el duodè a través de l’esfínter d’Oddi després de rebre el conducte pancreàtic

El conducte hepàtic dret recull la bilis formada en el lòbul dret del fetge i en part del lòbul caudal el conducte hepàtic esquerre rep la bilis elaborada en el lòbul esquerre del fetge, en el lòbul quadrat i en el lòbul caudal Ambdós conductes s’uneixen i formen el conducte hepàtic comú , que solca la cara inferior del fetge i es divideix en dues branques el conducte cístic i el colèdoc

La seva fórmula és C 3 3 H 3 4 N 4 O 6 És el precursor de la bilirubina i confereix a la bilis vesicular el color verdós que li és propi La bilis dels amfibis i dels ocells només conté biliverdina

El colèdoc té una longitud de 6 a 8 cm i se situa successivament darrere la primera porció duodenal i darrere o dins el pàncrees Desemboca en el duodè, juntament amb el conducte pancreàtic de Wirsung, en la papilla de Vater L’última porció del colèdoc, situada a l’interior de la paret duodenal, és constituïda per l’esfínter d’Oddi, que regula el pas de la bilis a l’intestí

Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid

El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar