Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
biomecànica
biomecànica Determinació dels moviments d’una cama
© Fototeca.cat
Biologia
Estudi de les diverses estructures de tipus mecànic existents en els éssers vius biònica
).
biomecànica
Biologia
Enfocament de la biologia, assistida per l’enginyeria, que cerca l’explicació mecànica o, més exactament, física, dels fenòmens vitals dels éssers vivents.
Té un seguit d’aplicacions interessants en l’àmbit de la medicina esportiva i en tècniques de rehabilitació
biomecànica teatral
Teatre
Sistema d’interpretació teatral ideat pel director rus Vsevolod Emil'evič Meyerhold, basat en un treball purament físic dels intèrprets en contraposició als mètodes psicologistes.
Per mitjà del comportament físic i de la racionalització dels moviments, l’expressió de les sensacions per part dels actors es realitza mitjançant accions corporals, sense necessitat que els intèrprets experimentin tals sensacions No obstant això, Meyerhold no formulà mai les seves reflexions sobre la biomecànica teatral com a mètode sistemàtic ni principi dogmàtic
David Bruce Weishampel
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004
Meike Köhler López
Paleontologia
Paleontòloga alemanya.
Llicenciada en ciències geològiques per la Universitat d’Hamburg el 1980, es doctorà el 1988 amb el seu treball sobre les faunes de bòvids del Miocè de Turquia Collaboradora científica a la Universitat d’Hamburg del 1980 al 1984, i des del 1985 a l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell, d’ençà del 1999 és membre de l’equip científic d’aquest institut Els seus estudis se centren en les aplicacions de la morfologia funcional i les lleis de la biomecànica en artiodàctils i primats miocènics
Gregory Mark Erickson
Paleontologia
Paleontòleg i biòleg evolutiu nord-americà.
Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres
Joan Antoni Prat Subirana
Esport general
Professor d’educació física.
Llicenciat a l’INEF de Madrid i doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg, fou professor d’estructura del moviment i de teoria i pràctica de l’entrenament a l’INEFC de Barcelona, centre del qual fou director 1980-81, i professor a l’INEFC de Lleida, on es jubilà l’any 2012 Membre de l’Andròmeda Fundació, també coordinà el màster en Hipologia de l’INEFC D’altra banda, fou el primer director del CAR de Sant Cugat 1987-95, cap del servei de docència i investigació de la Secretaria General de l’Esport, coordinador dels projectes de biomecànica dels Jocs Olímpics de…
Ramon Guivernau Sans
Gimnàstica
Dissenyador d’aparells gimnàstics.
Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit…
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…