Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Club de Birles la Sénia
Bitlles
Club de bitlles catalanes i bòlit de la Sénia.
Fou fundat el 1988 i ha estat presidit des del començament per Daniel Cervera excepte el període 1999-03 És un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Disposa de dos equips que competeixen en les categories de primera i segona divisió Foren campions de la primera divisió en quatre ocasions 1993, 1994, 1995, 1997 Els jugadors més destacats han estat Daniel Cervera, José López i Joan Caballé L’any 1999 publicà el llibre Jocs seniencs de sempre , que recull tots els jocs que es jugaven antigament al poble
Club de Birles Sant Jaumed’Enveja
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Sant Jaume d’Enveja.
Fundat el gener del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Durant algunes temporades jugà a la primera divisió de les lligues de Tarragona i de les Terres de l’Ebre Destacaren Juan Carranza, Agustín Monteso, Rafael Úbeda, Alfredo Sanz, Ramón Casanova i Salvador Monrós Organitza la tirada comarcal de festes majors
Daniel Cervera Martí

Daniel Cervera Martí
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Jugador de bitlles catalanes i promotor de jocs tradicionals, especialment de bitlles i de bòlit.
Guanyà la Lliga territorial de Tarragona 1993, 1999 Fundador del Club de Birles la Sénia 1988, n’assumí la presidència l’any 2003 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1988-2001 i del comitè tècnic de bitlles catalanes que treballà per a la unificació del material de joc
Coordinadora Intercomarcal de Bitlles
Bitlles
Entitat fundada a la dècada de 1980 sota l’impuls del Grup Cultural Rasquerà amb la voluntat d’organitzar una competició de bitlles o birles amb la participació de pobles de la Catalunya meridional.
Ha intentat conciliar les tradicions dels jocs antics de bitlles amb la unificació d’algunes regles que permetin aquesta organització en diferents comarques Els germans Joan i Josep Farnós Pinyol, principals recuperadors del joc tradicional, en foren els primers impulsors
bitlles catalanes

Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.
A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…
joc

El joc d’estirar la corda és un joc per equips que exigeix considerar tant els companys d’equip com els adversaris
Companyia de Jocs l'Anònima / Miqui Jiménez
Jocs
Activitat física o intel·lectual de destresa, reglamentada.
Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…
L’espai del joc
La consciència de l’espai i del temps La consciència de l’espai i del temps, característica de cada cultura i tradició, influeix d’una manera determinada en la visió del món de les persones i de la comunitat de la qual formen part De fet, l’espai i el temps han estat constants de les especulacions filosòfiques En aquest sentit, el filòsof alemany Immanuel Kant considerava que l’espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat –no tant conceptes derivats de l…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la…
Sociabilització a través del joc
El valor pedagògic del joc tradicional Cal considerar la potencialitat educativa del joc tradicional des de la perspectiva que aquestes pràctiques fan de mirall en el qual les societats es reflecteixen en altres termes, es pot dir que el joc ha de ser considerat un agent socialitzador de primer ordre des del moment que representa societats en miniatura i fa viure, en l’escenari lúdic que constitueix, les grans passions que l’envolten La persona que participa de l’activitat lúdica, mentre s’ho passa bé aprèn també un codi de conductes que s’inscriu en el sistema de símbols, valors i…