Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
blenda
Mineralogia i petrografia
Nom que designava el sulfur de zinc, actualment conegut per esfalerita.
alabandina
Mineralogia i petrografia
Sulfur de manganès natural, MnS.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls que, bé que poc freqüents, prenen estructura maclada com la blenda de color negre de ferro o marró i esclat semimetàllic Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,05 Hom l’anomena també blenda manganesífera
isotípia
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, posseint fórmules químiques diferents, tenen la mateixa estructura cristal·logràfica i, per tant, idèntica forma externa.
El diamant i la blenda són un exemple de substàncies isotípiques
riu de Margalida
Riu
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu collector prop de Bossost A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida , de blenda, deixades d’explotar cap al 1950
Carranza
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat a l’extrem occidental de la província, al límit amb Cantàbria.
La capital és La Concha i el poblament és fortament disseminat Destaca l’activitat ramadera boví, porcí, avicultura, amb indústries derivades lactis, fabricació de pinsos Jaciments de plom, fluorita i blenda A La Concha destaca l’església de San Esteban s XIII
Cadore
Geografia històrica
Regió històrica dels Alps, al Vèneto, Itàlia.
Comprèn la conca alta del Piave, als Dolomites El bosc i les pastures són els recursos principals, que faciliten la ramaderia hi ha jaciments de galena i de blenda la indústria es redueix a algunes centrals hidroelèctriques El seu pintoresquisme ha afavorit un gran desenvolupament del turisme d’hivern, amb centre a Cortina d’Ampezzo
esfalerita
esfalerita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS, també anomenat blenda
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos També n'hi ha en masses exfoliables i d’aspecte fibrós o concrecionat És freqüent la macla segons la cara de l’octàedre La seva estructura cristallina és anàloga a la del diamant Té una duresa 3,5-4 i una densitat 4,09 és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant És la mena més important de zinc i es presenta sovint associada amb la galena Hom en troba a Coeur d’Alene…
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica
BPG
Mineralogia i petrografia
Sigla que designa les associacions de blenda, pirita i galena en els filons.
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…