Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
les Bombardes
Indret de la costa de l’Alguer (Sardenya), prop de Fertília, on hi ha una de les millors platges del terme.
bombarda

Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’…
bombardeig rasant
Militar
Bombardeig aeri efectuat volant a poca alçada —i generalment després d’una aproximació feta també en vol rasant— contra objectius difícils d’atacar des de més amunt.
Hom hi sol recórrer quan cal llançar bombes de napalm, bombes amb paracaigudes de frenat i en els casos de bombardeig de rebot les bombardes reboten en terra abans d’esclatar
bombarda
Transports
Vaixell de guerra de desplaçament molt variable, armat amb un o dos morters de gran calibre, la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
baixó
Música
Instrument de vent-fusta emprat a Europa als segles XVI i XVII i a Espanya fins al final del XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’instrument…
espingarda
Militar
Peça lleugera d’artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als s. XIV i XV.
Era feta de ferro i tirava bales de ferro o de plom