Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat per un…
memòria de bombolles
Electrònica i informàtica
Dispositiu d’emmagatzematge no volàtil basat en la creació de bombolles sobre un suport magnètic.
Fou desenvolupat pels laboratoris Bell el 1966 Tot i que es presentà com una tecnologia molt prometedora, no ha donat encara els resultats esperats, sobretot per causa del seu cost, força elevat
Pep Bou

Pep Bou
© Adrian Harris / Institut Ramon Llull
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Bou i Gravia.
Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La…
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
torçat
Enologia
Dit del vi de baixa graduació que ha sofert una alteració d’origen microbià que el fa impropi per al consum.
Un vi torçat és tèrbol, d’aroma desagradable i color violaci i, en agitar-lo, desprèn bombolles i forma ones sedoses
vidre metàl·lic
Química
Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
Els composts d’aquesta estructura presenten supraconductivitat i tenen aplicacions en la fabricació de pantalles magnètiques, en la protecció anticorrosió i en les bombolles magnètiques
detector
Física
Aparell que permet determinar el pas d’una partícula i d’evidenciar-ne l’energia.
Entre els principals detectors hi ha les cambres de bombolles, de dards o de deriva cambra i els comptadors comptador a més dels escintilladors i els calorímetres
llevat
Alimentació
Pastisseria
A les fleques i pastisseries, massa fermentada que hom mescla amb una altra per fer-la fermentar.
En el procés de panificació el llevat té per objecte de produir un despreniment de diòxid de carboni, el qual, en formar bombolles a la massa, li confereix esponjositat
Jean-Paul Riopelle
Pintura
Pintor canadenc.
S'establí a París el 1946 Creà una obra expressionista abstracta i lírica a base d’utilitzar una pinzellada, gruixuda i rica de colors, amb taques, grumolls, empastaments gruixuts, bombolles, i creant formes amples, franges, contrasts de petites línies de colors, etc
combustió submergida
Tecnologia
Sistema industrial emprat per a escalfar o concentrar grans masses de líquids.
Consisteix a cremar directament en el si del fluid una mescla d’aire amb un combustible gasós Els productes de la combustió travessen el líquid en forma de petites bombolles diàmetre mitjà estimat en 0,016 cm i cada una d’elles actua de bescanviador de calor Té les principals aplicacions en el cas de líquids molt viscosos, solucions corrosives i quan el contingut de sòlids és molt elevat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina