Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Braçal
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, fundada el 1989 pel cronista de Sagunt, Jaume Bru i Vidal, que es publica amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa Sagunt i la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.
La revista té un consell de redacció format per JM Blasco Soriano, M Civera Gómez, M Ferri Ramírez, A Forment Romero, JC Gomis Corell, J Martín Martínez, JA Millón Villena, JM Palomar Abascal, E Rodríguez Cuadros, R Tomàs Llopis i A Vitoria Martí, i un consell assessor del qual formen part reconeguts catedràtics i investigadors com ara F Agües, C Aranegui, E Bono, M Girona, JM Iborra, R Lapiedra, J Michavila, RLl Ninyoles i VM Roselló La publicació, que inclou articles en valencià i castellà, s’estructura en les seccions Estudis, Documenta i Vària bibliogràfica, i dona a conèixer treballs i…
braçal
Història
Militar
En l’armament medieval, cadascuna de les defenses dels braços.
braçal
Peça de l’esfigmomanòmetre que envolta el membre explorat.
braçal
Braç de riu o séquia, ramal de segla.
braçal
Nansa disposada per a passar-hi el braç.
braçal
Indumentària
Tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze i que serveix de distintiu.
Els braçals negres són emprats com a senyal de dol
prova de Rumpel-Leede
Prova de la resistència capil·lar consistent a blocar, amb un lligam o esfigmomanòmetre estabilitzat entre la pressió arterial màxima i mínima, el retorn venós del braç durant deu minuts.
L’aparició a la regió de la flexió del colze de més de sis petèquies indica fragilitat capillar
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
Benàger
Despoblat
Despoblat de l’Horta del Sud, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la séquia de Benàger i Faitanar
, derivada de la séquia de Quart
, però organitzada autònomament.
La séquia de Quart té dos síndics al consell de les séquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, un dels quals per aquest braçal, administrat per una comunitat de regants pròpia Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot