Resultats de la cerca

Formà part del grup d' El Rovell de l'Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n'impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció Carnet d’un heterodox, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’…

Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a Hugo Riemann…

Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue