Resultats de la cerca

Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia…

Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…

Hom la subdivideix en ficologia, briologia, micologia i liquenologia, disciplines que estudien les algues, els briòfits, els fongs i els líquens, respectivament

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com a professor…

Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…