Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
bromació
Química
Halogenació d’una molècula orgànica amb brom.
Substitució directa d’un hidrogen orgànic per brom
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat…
p-bromoanilina
Química
Derivat bromat de l’anilina.
Preparat per bromació directa de l’anilina, és emprat en l’obtenció de colorants azo
bromatometria
Química
Part de la volumetria que inclou els mètodes d’anàlisi en els quals el reactiu valorant és una solució de bromat de potassi.
Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de…
succinimida
Química
Imida cíclica de l’àcid succínic.
És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 127°C i bull a 288°C amb descomposició Hom l’obté per escalfament d’anhídrid succínic en corrent d’amoníac És emprada en síntesi orgànica i en la preparació dels seus derivats, entre els quals cal esmentar la N -bromosuccinimida NBS, que hom obté per tractament de la succinimida amb brom i que és molt emprada en la bromació d’una gran varietat de composts orgànics, especialment els carbonis allílics
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina presenta una…
bromobenzè
Química
Líquid de punt d’ebullició de 156,2°C, insoluble en aigua, obtingut per bromació del benzè en presència de ferro com a catalitzador.
És emprat com a solvent, com a additiu en olis de motors i en síntesi orgànica
bromoacetona
Química
Líquid que se solidifica a -36,5°C i bull a 137°C, obtingut per bromació de l’acetona; és soluble en alcohol i en aigua.
És un lacrimogen potent