Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
millorant de farines
Alimentació
Substància addicionada a la farina per tal de modificar-la.
Els millorants inclouen els madurants àcid ascòrbic, bromats i els blanquejants peròxid de benzoïl
àcid bròmic
Química
Oxiàcid del brom, que és obtingut només en dissolució aquosa per reacció del bromat de bari amb àcid sulfúric diluït, d’acord amb la reacció:
És un àcid fort i oxidant Les seves sals, els bromats, són emprades com a agents oxidants i en la indústria dels colorants i dels productes farmacèutics
enterbolidor
Alimentació
Additiu alimentari emprat per a estabilitzar emulsions, en especial dels aromes, en begudes no alcohòliques, i donar-los l’aspecte de terbolesa que els és propi.
S'han emprat amb aquesta finalitat olis bromats, la inoqüitat dels quals ha estat controvertida Hom utilitza també èsters del glicerol i la colofònia, i l’acetat isobutirat de sacarosa
bromat
Química
Qualsevol sal de l’àcid bròmic.
Els bromats són obtinguts per oxidació electrolítica dels bromurs o per reacció del brom amb un hidròxid o carbonat en medi aquós Hom els empra a causa de llurs propietats oxidants com a milloradors de panificació i en anàlisi química
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi i a mantenir…
haló
Física
Química
Nom industrial dels derivats fluorats, bromats i clorats dels hidrocarburs, emprats com a líquids extintors i frigorífics.
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…