Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
brotada d’hivern
Fitopatologia
Brotada patològica deguda principalment a un desequilibri nutritiu, que s’esdevé poc després d’haver entrat la planta en període de repòs vegetatiu.
Comporta la mort dels brots i de retruc, a vegades, de la planta per efecte dels freds de l’hivern
barbats
Agronomia
Sarments fets arrelar en planters, generalment peces de 0,50-0,60 m de llargada, obtinguts de peus clonals i plantats en línies separades 0,70 m i a 0,10 m els uns dels altres; hom els pot trasplantar al cap de dos anys de la plantació.
Els procedents de l’esporgada feta poc temps abans de la brotada són els millors El sistema de barbats és emprat principalment en aquelles varietats que arrelen difícilment estaca
berlandieri
Viticultura
Varietat de vinya americana molt emprada com a patró per la seva gran resistència a l’atac de la fil·loxera i per l’adaptació a terrenys molt calcaris.
És el més calcícola dels patrons americans, poc atacable per les malalties criptogàmiques i presenta una gran afinitat amb les varietats viníferes La brotada s’anticipa al desenvolupament radicular, però les estaques arrelen amb dificultat Té les fulles acabades en forma de tascó, aspres i brillants, els sarments molt estirats i borrosos, els entrenusos rectes i llargs i els nusos poc sortints
desbrotador
Química
Agronomia
Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.
Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba
basitonia
Botànica
Tendència de certs vegetals a la brotada de les gemmes de la base.
S'oposa a acrotonia
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…