Resultats de la cerca

Treballà al teatre i a la ràdio formant una parella còmica amb l’actor Lou Costello Llur primer film fou Buck Privates 1940 La seva popularitat es mantingué fins el 1950

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

Començà estudis de música i empresarials a la Universitat de Carolina del Nord, que abandonà el 1946 per a dedicar-se professionalment al jazz Installat a Los Angeles, formà part de les orquestres de Charlie Barnet 1947-48 i Stan Kenton 1950-51, i també contribuí a desenvolupar, amb músics com Gerry Mulligan i Chet Baker, l’anomenat Jazz de la Costa Oest West Coast Jazz, derivació del bop depurada del fraseig més agressiu d’aquest estil i similar al cool -jazz sorgit els mateixos anys a Nova York Tanmateix, el seu estil continuà evolucionant i s’endurí gradualment Fou un pioner de la flauta…

Membre d’una família de músics, es presentà a Nova York el 1940 Apadrinat per Thelonious Monk, actuà sovint a les jam-sessions on es desenvolupava l’estil be-bop Durant el seu pas per l’orquestra de Cootie Williams 1942-44 realitzà els primers enregistraments, que mostren els elements essencials del seu estil Poc després començaren, probablement a causa dels cops al cap rebuts en un apallissament de la policia 1945, els problemes psíquics que l’afectarien al llarg de tota la vida i repercutirien en la seva carrera Powell patí freqüents collapses nerviosos i estigué internat en sanatoris…

S'inicià com a professional en el grup de Cootie Williams Participà en els inicis del bop , del qual, juntament amb TMonk, fou creador en el seu vessant pianístic, i collaborà i enregistrà amb les principals figures d’aquest moviment Els anys cinquanta es traslladà a Europa, on sojornà especialment a París i Estocolm El seu estil, on es combinen energia i lirisme, és d’una gran complexitat harmònica, i ha estat el model en el qual s’han basat nombrosos pianistes de jazz fins avui

Membre del comitè central del partit bolxevic, organitzà la cavalleria roja 1919 A la Segona Guerra Mundial sofrí la derrota d’Uman’, contra els alemanys El 1941 fou substituït pel mariscal Timošenko Publicà unes memòries 1958