Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
bufador
Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix…
bufador
Bufador d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit tub de fusta, de perforació cilíndrica, que serveix de conducte per a omplir d’aire el bot de la cornamusa.
També rep el nom de bufeta o tudell
bufador
Geomorfologia
Hidrografia
Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
bufador
Geomorfologia
Forat, escletxa, etc, per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.
bufador
Tecnologia
Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.
bufador
Tecnologia
Compressor per a impulsar aire o gasos a una pressió d’1,1 a 3 vegades la d’aspiració superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó.
Hom els utilitza per a insuflar aire als alts forns, convertidors, etc
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes temperatures…
flama
Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…