Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
ooteca
ooteca de pregadéu
© Fototeca.cat
Entomologia
Coberta coriàcia que protegeix els ous dels insectes ortòpters, dels dictiòpters i d’alguns heteròpters.
És dividida en una sèrie de compartiments segons els ous que conté i pot ésser de parets buides o massisses La forma, la mida i la coloració són, sovint, molt específiques
model de Dreiding
Química
Model per a representar les conformacions moleculars en el qual cada àtom és representat per unes barretes d’acer amb els diferents angles d’enllaç i les longituds d’enllaç a escala.
Els diferents àtoms s’uneixen per un sistema de tanca, en introduir-se les barretes les unes massisses dins les altres buides El sistema permet una certa rotació dels enllaços i una suficient flexibilitat per acomodar-se a angles amb tensió
cavicorni | cavicòrnia
base buida
Lingüística i sociolingüística
Terme sintàctic asemàntic
destinat a servir de suport d’una construcció que, altrament, fóra equívoca o inviable.
Així, a passi-ho bé , el pronom no es refereix a res d’identificable, però distingeix la frase de passi bé i a penso en això, que no hagi vingut , el demostratiu no fa sinó evitar la seqüència impossible en que La gramàtica generativotransformacional fa un ús freqüent de bases buides abstractes o “elements morts” dummy elements que, en la descripció estructural d’una frase matriu, marquen les possibilitats d’inserció d’altres frases transformades
infix
Gramàtica
Afix introduït a l’interior d’un mot, com ara -iss- en esgrog[u] issat
.
L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc
Anatomia de l’aparell urinari
Anatomia humana
L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior
esfera terrestre
Cartografia
Representació esfèrica a escala del globus terraqüi.
La primera coneguda és la de Crates ~150 aC, en la qual anticipava els descobriments d’Amèrica i Austràlia en compensar amb tres continents les tres quartes parts de la terra que restaven buides L’esfera feta per Martí Behaim, a Nuremberg, l’any 1492, es basa en la concepció ptolemaica amb afegits trets dels descobriments portuguesos L’esfera terrestre, una de les conquestes més importants de la cartografia, permet, especialment en l’àmbit de l’ensenyament de la geografia bàsica, de comprendre'n els conceptes fonamentals Actualment hom en difon l’ús mitjançant nous materials plàstics i…
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-les del centre…
adob al zirconi
Tecnologia
Sistema d’adob per a pells i cuirs amb sulfats o clorurs de zirconi.
Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a agents de preadob…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina