Resultats de la cerca

Sovint amaga un propòsit crític o satíric, però la seva finalitat pot ésser també la de simple divertiment Sol utilitzar la paròdia, la caricatura i la disfressa

Relacionat amb Carles d’Orleans, Renat d’Anjou i Alain Chartier, que l’influí Autor dels poemes Mon temps perdu, Mon temps recouvré i Cornerie des anges , poema burlesc sobre el Judici Final

Exiliat de Mèdici, s’establí a Siena 1434 i a Roma 1445 Escriví uns 150 sonets, de caire burlesc i satíric, poc intelligibles per les freqüents allusions a fets coetanis i per l’ús d’argot local

D’un estil neoromàntic, pessimista, passà al realisme burlesc, amb influència de Rabelais Putkinotko ‘El caramull dels mals estius’, 1919-20, la seva obra mestra El darrer període es caracteritzà per un cert predomini de criteris naturalistes

De formació neoclàssica, fou influït pel Romanticisme Amb ell pren forma la literatura nacional de l’Uruguai És autor de l’himne nacional del seu país, del Diario del sitio de Montevideo 1842, de caràcter patriòtic, i de La Malambrunada 1842, poema satíric i burlesc

Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār ‘L’últim profeta’, 1895 A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan ‘La caiguda de Mevad’, 1906 i Candragupta 1911

Funcionari francès sota l’Imperi, continuà la seva activitat durant l’administració savoiana Amb la Nemaïda o siá lou trionf dai Sacrestan 1823, renovà el teatre burlesc occità amb una truculència que escandalitzà els seus contemporanis Contràriament, Lou fablié niçard 1823 palesa un cert caràcter moralitzador

Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma i fou bibliotecari episcopal És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al Diari de Buja  1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable…

Catedràtic de retòrica del Seminari de Vic Compongué diverses crides en vers per a les festes dels sants Llucià i Marcià, patrons de Vic concretament, per a les del 1799, el 1802 i el 1806, i altres poesies en català, de vegades sota el pseudònim de Dr Estrany Es relacionà amb el poeta Marià ↑ Torrent i Vinyes , amb el qual intercanviava composicions La seva producció, generalment de caràcter burlesc, es conserva al ms 308 de la BC i a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic

Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut al s XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Al s XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba