Resultats de la cerca

És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el més sincer i directe dels…

Els mocadors de lli de Sètabis Xàtiva són lloats pel poeta Gai Valeri Catul

La seva obra poètica, elegant i irònica, realista i formalista, consta de dos reculls Felí encès 1985 i El germà de Catul i més coses 1997, amb el qual guanyà el premi de la Crítica Com a estudiós i crític, cal destacar els seus treballs Nabí, de Josep Carner 1986, Àlbum Ferrater 1992, en collaboració amb Núria Perpinyà, i la seva edició de l' Obra Completa de JV Foix És autor de dues antologies especialitzades Gabriel Ferrater vers i prosa 1988 i Maleïdes les guerres 2003, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2004, que reuneix un centenar de poemes d’autors de tots els temps i…

És autor de diversos comentaris i de les versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu…

D’origen religiós, perdé aviat aquest significat i adquirí un contingut artificiós i obscè Els carmina priapea foren introduïts en la literatura llatina pels noui poetae i hom en conserva alguns fragments de Catul, de Tibul, i una collecció de vuitanta poemes anònims, de l’època d’August algun dels quals ha estat atribuït a Ovidi

Els més interessants de l’Antiguitat són els epitalamis grecs de Safo i Teòcrit o els llatins de Catul Posteriorment n’escriviren Pierre de Ronsard, B Tasso, etc Per extensió, s’anomena epitalami la cançó basada en aquesta mena de textos, així com la música instrumental destinada a solemnitats nupcials Un dels exemples més coneguts és la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin , de R Wagner

Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans

Hom en troba mostres als llibres de l’Antic Testament, però els més interessants de l’antiguitat són els epitalamis grecs, sobretot els de Safo, Teòcrit i Anacreont A la literatura llatina, els més notables són els de Catul L’epitalami llatí té una variant popular, no exempta de poesia però inferior qualitativament a la variant culta del gènere n'escriviren també Estaci i diversos poetes cristians A l’època del Renaixement el conreu de l’epitalami adquirí un nou impuls, que continuà posteriorment n'escriviren Ronsard, Tasso, Gil Vicente, Spenser, Donne, Martínez de la Rosa i Apollinaire,…

Destacat humanista, fou preceptor del futur Enric VIII Fou proclamat per Erasme com l’"Homer britànic”, però en una visió retrospectiva hom pot dir que la seva obra sobresurt més aviat per la manca d’escriptors contemporanis seus Es mantingué dins les formes de la sàtira medieval, com en The Bowge of the Courte 1504, contra la vida cortesana, o bé contra els eclesiàstics a Colin Cloute 1522 o el cardenal Wolsey Why Come Not to the Court 1522 Però no aconseguí d’assimilar plenament les noves formes renaixentistes La possible influència de Catul i de PRonsard es pot apreciar a Phillip Sparrow…