Resultats de la cerca

Neix al S dels Apenins Campanians i desguassa al NW de Barletta, al golf de Manfredònia

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del s VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del s V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

Variacions litològiques del Cretaci superior al llarg del marge oriental d’Ibèria Servei de Fotografia/C BM, original de Ramon Salas En aquesta regió, la superseqüència del Cretaci superior és limitada per dues discontinuïtats majors La inferior se situa per sota de les arenes d’Utrillas Aquesta discontinuïtat es caracteritza per una important etapa d’erosió amb carstificació i entrada massiva de sediments siliciclàstics Tot plegat indica una emersió generalitzada de les conques del domini considerat, si més no, de bona part dels seus sectors marginals Al mateix moment també hi…

La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola seqüència…