Resultats de la cerca

S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscellànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscellanis en els quals les misses i els motets en llatí…

Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix una setantena…

Les rimes, dedicades a Laura, són dividides en dues parts anomenades In vita di Madonna Laura i In morte di Madonna Laura Un altre criteri de divisió més exacte seria la diferenciació que presenta l’autor entre l’interès mundà i l’espiritual, l’amor profà i l’amor sagrat Laura és el nucli del cançoner, una dona real allunyada de les abstraccions del dolce stil nuovo Això no obstant, el capteniment de Laura, fred i onesto , i l’amor del poeta, que ell anomenava contemplazione amorosa , fan suposar que Laura no existí mai, o que, si existí, representà més un símbol que un amor…

Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes El conjunt procedeix de la cort valenciana…

Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al segon tom, s’…

L’únic exemplar que se’n conserva és a la Biblioteca de la Universitat d’Uppsala Suècia Conegut popularment amb el nom de Cançoner del duc de Calàbria, conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català - Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35-, una que imita el gascó - E la don don, Verges Maria núm 45- i dues escrites en portuguès - Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm…